Tipus de teixits plans o de calada

· El tafetaes el lligament senzill .



· El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb mes o menys relleu , i te dret i reves.



· En el lligament de seti o ras , el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama , o l'inreves .

Filadura i tissatge

La base de filar consisteix a estilar , forçar i cargolarles fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent.
El tissargees elproces d'eñaboracio de teixits i peces de roba apartir de fils.
· Els fils d'ordit , disposats longitudinalment , que determinen la llargada il'amplada de la peça de roba
· Els fils de trama , que s'entrellancen transversalment amb els d'ordit.

Les fibres quimiques

Les fibres quimiques son les que s'obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions quimiques .
· Les fibres artificials : s'obtenen dela transformacion de materies naturals .



· Les fibres sintetiques : s'obtenen a partir de productes derivas de combustibles fossils .

Els tractaments quimics

Un conservant es una substancia quimica natural o sintetitzada , que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment.
Els tractaments quimics mes habituals son :

· La sal  es un conservant que augmenta la salinitat de l'aigua de d'aliment per impedir que els microorganismes en disposin .


· El sucre  actua de manera similar que la sal , limita l'acces dels microorganismes a l'aigua i se sol combinar amb metodes fisics .


· El fumatge  es un tractament que onserva l'alimentgracies a la introduccio de substancies antimicribianes presents en el fum , juntadament amb l'efecte termic i d'assecatge .


· La fermentacio  es un proces complex realitzat en condicions anaerobiques per microorganismes no toxics , que modifiquen la composicio dels aliments i en milloren les propietats organoleptiques i nutritives ,alhora que n'asseguren la conservacio .
N'hi han de diversos tipus :
- La fermentacio lactea , que produeix acid lactic .


- La fermentacio alcoholica , que produeix alcohol .


- La fermentacio acetica , que produeix acid acetic .